Interesantes guias ofrecidas en la web de la Comisión de Geriatria del COl.legi de Fisioterapeutes de Catalunya.
http://www.fisioterapeutes.org/comissions/geriatria/guies/
Link a la web de la Comisión:
http://www.fisioterapeutes.org/comissions/geriatria
lunes, 27 de septiembre de 2010
miércoles, 15 de septiembre de 2010
Predictores de institucionalización en el anciano.
Predictores de institucionalización en el anciano
Juan C. Caballero García
Geriatra.
UBS Deusto –Arangoiti (Bilbao). Instituto Vasco de Gerontología
La ayuda informal (familiar) sigue siendo el modelo principal de ayuda a los ancianos dependientes (entre ellos los demenciados)
La enfermedad también es una fuente de sufrimiento para el sistema familiar, especialmente para el cuidador responsable principal
Los cuidadores suponen el 21% población , siendo mujeres en edad adulta (entre 40-64 años) el doble de proporción que en el resto de edades
Nadie duda de la importancia de cuidar al anciano en el medio familiar, pero..... ¿ qué condiciona su viabilidad?:
•La participación de las mujeres de entre 40-64 a. en el mercado laboral se ha triplicado: del 14% en 1970 al 43% en el 2001.
•Las mujeres de 50 a 64 años han pasado del 13,9% al 30,6% en el periodo 1970 al 2001.
•Estas mujeres tienen la presión de hijos con retraso en su emancipación y la de sus padres.
§La no incorporación del varón al sistema de cuidados (la mujer cuida de los dependientes en proporción cuatro veces superior).
Debido al aumento de la longevidad, es habitual el caso de personas de edad que son cuidadoras de otros mayores, generalmente sus padres octogenarios y nonagenarios. La mayor parte de la ayuda informal tiene la característica de presentarse como única (no compartida con otros tipos de servicio)
El sistema de ayudas formales se desarrolla a ritmo muy lento (centros de día, plazas residenciales, plazas de urgencia social, alojamientos temporales, etc).
¿ Porqué importa averiguar los predictores de la institucionalización?:
Para diseñar estrategias que favorezcan su permanencia en el hogar
Para asegurar los pasos a dar cuando la institucionalización sea apropiada
De la revisión realizada en la literatura científica acerca del problema y en base también a mi experiencia, a continuación se exponen los principales predictores.
Resúmen de los principales predictores por parte del anciano:
-Alteraciones conductuales
-Elevada dependencia para su cuidado (AVDs)
-Severidad de la demencia
-Comorbilidad
-Soltería
-Anómala relación previa con el cuidador
Resúmen de los principales predictores por parte del cuidador responsable principal:
§Falta de soporte familiar
§Falta de soporte formal
§Salud física precaria
§Trastornos en la salud psíquica
§Edad elevada
§Cuidador no familiar directo
Juan C. Caballero García
Geriatra.
UBS Deusto –Arangoiti (Bilbao). Instituto Vasco de Gerontología
La ayuda informal (familiar) sigue siendo el modelo principal de ayuda a los ancianos dependientes (entre ellos los demenciados)
La enfermedad también es una fuente de sufrimiento para el sistema familiar, especialmente para el cuidador responsable principal
Los cuidadores suponen el 21% población , siendo mujeres en edad adulta (entre 40-64 años) el doble de proporción que en el resto de edades
Nadie duda de la importancia de cuidar al anciano en el medio familiar, pero..... ¿ qué condiciona su viabilidad?:
•La participación de las mujeres de entre 40-64 a. en el mercado laboral se ha triplicado: del 14% en 1970 al 43% en el 2001.
•Las mujeres de 50 a 64 años han pasado del 13,9% al 30,6% en el periodo 1970 al 2001.
•Estas mujeres tienen la presión de hijos con retraso en su emancipación y la de sus padres.
§La no incorporación del varón al sistema de cuidados (la mujer cuida de los dependientes en proporción cuatro veces superior).
Debido al aumento de la longevidad, es habitual el caso de personas de edad que son cuidadoras de otros mayores, generalmente sus padres octogenarios y nonagenarios. La mayor parte de la ayuda informal tiene la característica de presentarse como única (no compartida con otros tipos de servicio)
El sistema de ayudas formales se desarrolla a ritmo muy lento (centros de día, plazas residenciales, plazas de urgencia social, alojamientos temporales, etc).
¿ Porqué importa averiguar los predictores de la institucionalización?:
Para diseñar estrategias que favorezcan su permanencia en el hogar
Para asegurar los pasos a dar cuando la institucionalización sea apropiada
De la revisión realizada en la literatura científica acerca del problema y en base también a mi experiencia, a continuación se exponen los principales predictores.
Resúmen de los principales predictores por parte del anciano:
-Alteraciones conductuales
-Elevada dependencia para su cuidado (AVDs)
-Severidad de la demencia
-Comorbilidad
-Soltería
-Anómala relación previa con el cuidador
Resúmen de los principales predictores por parte del cuidador responsable principal:
§Falta de soporte familiar
§Falta de soporte formal
§Salud física precaria
§Trastornos en la salud psíquica
§Edad elevada
§Cuidador no familiar directo
miércoles, 1 de septiembre de 2010
El tono múscular, la rigidez, la espasticidad i los "flexos"
Tono muscular:
El músculo normal en estado de reposo no está en relajación completa, sino en un estado de semicontracción permanente llamado tono muscular (es un cierto grado de tensión elástica).
El tono muscular es la dificultad que hay que vencer para movilizar pasivamente las articulaciones.
Tono muscular anormal( Hipertonía)
Espasticidad:
lesión de la vía corticorreticuloespinal ( Piramidal). Predomina en músculos antigravitatorios (flexores de miembros superiores y extensores de miembros inferiores). Se observa el “fenómeno de la navaja de muelle”, que consiste en que al hacer un movimiento pasivo la resistencia aparece y se vence de golpe al comienzo.
Rigidez:
es la hipertonía del Síndrome de Parkinson, por cese de inhibición de las zonas de los núcleos grises de la base sobre las motoneuronas. Afecta por igual a todos los músculos. Con movimientos pasivos aparece una resistencia uniforme desde el comienzo hasta el final. Se observa el “fenómeno de la rueda dentada”, que consiste en que con movimientos pasivos la resistencia se va venciendo a modo de golpes.
No hay que confundir la Hipertonía con la retracción múscular. La retracción múscular es un verdadero acortamiento ( no un aumento del tono ) de los músculos posturales que deriva en lo que médicamente se conoce como Flexos
El músculo normal en estado de reposo no está en relajación completa, sino en un estado de semicontracción permanente llamado tono muscular (es un cierto grado de tensión elástica).
El tono muscular es la dificultad que hay que vencer para movilizar pasivamente las articulaciones.
Tono muscular anormal( Hipertonía)
Espasticidad:
lesión de la vía corticorreticuloespinal ( Piramidal). Predomina en músculos antigravitatorios (flexores de miembros superiores y extensores de miembros inferiores). Se observa el “fenómeno de la navaja de muelle”, que consiste en que al hacer un movimiento pasivo la resistencia aparece y se vence de golpe al comienzo.
Rigidez:
es la hipertonía del Síndrome de Parkinson, por cese de inhibición de las zonas de los núcleos grises de la base sobre las motoneuronas. Afecta por igual a todos los músculos. Con movimientos pasivos aparece una resistencia uniforme desde el comienzo hasta el final. Se observa el “fenómeno de la rueda dentada”, que consiste en que con movimientos pasivos la resistencia se va venciendo a modo de golpes.
No hay que confundir la Hipertonía con la retracción múscular. La retracción múscular es un verdadero acortamiento ( no un aumento del tono ) de los músculos posturales que deriva en lo que médicamente se conoce como Flexos
Transferències i ergomotricitat
CONCEPTES PREELIMINARS I ASPECTES DE SEGURETAT:
- Cal tenir en compte les capacitats / habilitats dels usuaris així com les seves limitacions, especialment a nivell motriu i cognitiu (control de trons, capacitat de bipedestació, rigidesa, cognició…)
- Ser conscient de les pròpies possibilitats i limitacions, en cas de dubte no transferir o demana ajuda.
- Explicar sempre a l’usuari allò que anem a fer, a través d’ordres clares i seqüenciades.
- Mantenir una base de recolzament ample, separant els peus (amplada de les espatlles), flexionar els malucs i els genolls, amb el peu una mica avançat.
- Fer el màxim ús del centre de gravetat, agafant, sostenint i aixecant el pes tan aprop del cos com sigui possible.
- Aixecar a,b les cames i no amb l’esquena.
- Evitar rotacions de columna: moure els peus per girar.
PRINCIPIS BÁSICS A APLICAR EN LA MAJORIA DE TRANSFERÈNCIES:
- Mantenir tot el material en ordre i en bon estat.
- Estabilitzar i frenar totes les superfícies, llits, cadires, CDR...excepte grues.
- Aclarir l’àrea de treball, cal treure o apartar sempre els reposapeus per transferir i si cal el reposa braços.
- Si es possible igualar les superfícies que intervenen en la transferència (EX: la cadira de rodes i l’alçada del llit).
- Sempre que l’espai ens ho permeti posicionarem la CDR en un angle de 60º aprox. respecte la superfície a la que anem a transferir.
- Sostenir el resident amb les mans obertes i evitant clavar les puntes dels dits, no sostenir obre parts toves, si no escàpules i malucs.
- Evitar agafar pels braços i estirar d’aquests per afavorir una transferència.
TIPUS DE TRANSFERÈNCIES:
Segons el grau d’autonomia:
- Supervisades .
- Semidepenents/asistides.
- Depenents.
Segons la modalitat:
- Gir sobre un eix.
- Per lliscament.
- Per aixecament. (grua)
TRANSFERÈNCIES SUPERVISADES:
Serien aquelles que degut a un problema cognitiu o risc de caiguda per inestabilitat necessiten únicament el suport del cuidador o bé per supervisar o bé per indicar que cal fer, ja sigui girar-se, aixecar-se...
TRANSFERÈNCIES ASISTIDES:
En aquest tipus de transferències es necessitaria la participació activa del usuari i del cuidador:
1.Transferència de SED a SED (ex de cadira a CDR o a l’inversa):
1ªTenir en compte els aspectes de seguretat i principis bàsics anomenats anteriorment, important per evitar lesions al usuari i evitar-nos lesions múscul esquelètiques.
2ºPosicionem la CDR pròxima a la cadira, en una angle aprox. De 60º, frenem la CDR, apartem el reposapeus i si cal el reposa braços.
3º Posicionem o demanem a l’usuari que col•loqui els seus peus, lleugerament separats i una mic per darrera dels genolls.
4ºEns assegurem, si es possible, que l’usuari conegui els procediments de la transferència.
5ºEns col•loquem davant del pacient i l’agafem per les escàpules (mans obertes).
6º Estabilitzem els peus i genolls de l’usuari amb les nostres cames.
7ºA partir d’aquesta posició ajudem a la persona a aixecar-se a través de l’extensió dels nostres genolls i malucs, mai de la nostra esquena.
8º El pacient es col•loca en BPD, dona unes passes fins que la part del darrera del seu genoll toqui la cadira.
10º La persona inclina el tronc endavant i s’asseu alhora que nosaltres flexionem els genolls i malucs per ajudar-la a baixar, evitant sempre corbar l’esquena.
2. Transferència de decúbit a sedestació.
1ªTenir en compte els aspectes de seguretat i principis bàsics anomenats anteriorment, important per evitar lesions al usuari i evitar-nos lesions múscul esquelètiques.
2º Demanem a la persona que passi de DS a DL, si no és autònoma per fer-ho l’ajudarem, tenint en compte:
- El cap ha de quedar en posició lateral al costat que anem a fer el gir.
- El braç i la cama contra lateral al gir han d’anar en direcció al gir, si la persona no pot fer-ho de forma autònoma l’ajudarem amb el impuls que donarem a l’espatlla i al maluc de l’usuari. Recordeu no subjectar mai per les parts toves.
3º Un cop en DL, traurem les cames del llit, nosaltres o la persona a transferir, en funció de l’autonomia, amb el braç i colze que toca al llit s’ajudarà a pujar per arribar a la posició de sedestació.
3. Transferència de SED a BPD.
En funció del grau d’autonomia podrem assistir-la de la següent manera:
1. Mà a la seva escapula i petit impuls avall i endavant.
2. Mà al sacre/ pantaló i petit impuls amunt.
3. Col•locat al davant, estabilitzant els seus peus i genolls, les meves mans per sota les axil•les i a l’alçada de les espatlles. Un cop fet això, doblego els meus genolls i maluc i amb l’extensió d’aquests aconsegueixo col•locar a la persona en BPD.
4. Entre dues persones, cadascuna col•locada des de el lateral i agafem a l’usuari dels sacres o pantaló i fem un impuls amunt.
EN TOT CAS, MAI AIXECAREM A LA PERSONA ESTIRANT-LO DELS BRAÇOS, JA QUE AFAVORIREM D’AQUESTA MANERA L’APARICIÓ DEL DESEQUILIBRI POSTERIOR I EN CONSEQÜÈNCIA PERDUA PROGRESSIVA DE LA MARXA.
* Cal tenir en compte que quan s’ha de fer una transferència al WC, l’espai no sempre ens permet angular la cadira 60º, en aquest cas i sempre que puguem, es aconsellable la col•locació de la cadira en paral•lel al WC per sobre de posicionar-lo perpendicular, és a dir ,davant de la tassa del WC.
5. Transferència amb taula de transferències.
Els passos de col•locació de la cadira són els mateixos que els explicats en les transferències anteriors, malgrat en el cas d’aquesta transferència es molt important a més a més, la col•locació de la taula.
1º Cal introduir la taula agafant tot un gluti fins al plec.
Si el pacient té equilibri en sedestació serà suficient l’ajut d’una persona, fins i tot i ha malalts paraplègics que es passen sols. Si ho fem una persona sola, ens col•locarem davant, posicionarem i estabilitzarem genolls de l’usuari, l’agafarem per sota les aixelles a l’alçada de les escàpules i el farem lliscar fins la superfície a transferir.
En cas que el control de tronc no sigui suficient i s’hagi de fer amb dues persones, una altre persona es col•locarà darrere i a la vegada que el de davant faci lliscar a l’usuari, aquest a través del pantalon o del sacre acompanyarà el moviment.
TRANSFERÈNCIES EN GRUA:
Existeixen Principalment 2 tipus de grues:
Les grues de trasllat o 4 punts :
Cintes
Es aconsellables utilitzar-la quan:
- No existeix capacitat per bloquejar els genolls i per tant, no pot col•laborar en la transferència.
- No hi ha control de tronc i/o cefàlic.
En funció de la col•locació de les cintes de l’arnés obtindrem una col•locació de mes o menys verticalitat de la persona.
- S’utilitza per transferències de SED a SED o de SED a BPD i viceversa.
Grues de bipedestació:
- Es aconsellable utilitzar-la quan existeix control de tronc i cefàlic.
- No hi ha contraindicació per el bloqueig de genoll (PTC...).
- S’utilitza per realitzar canvis de bolquers, transferències de SED a SED.
CASOS ESPECIALS:
Accident vascular cerebral (AVC):
Les persones que han patit un AVC acostumen a tenir un hemicòs afectat, en ocasions aquest hemicòs presenta un augment de tò muscular, per això els moviments que realitzem sobre aquest hemicòs han de ser lents, per tal de no augmentar encara més el tò. Alhora de fer la transferència tindrem en compte:
- Evitar moviments agressius.
- Estirar el costat plègic o parètic.
- Col•locar la cadira a la qual anem a transferir-lo al hemicòs sa.
- Facilitar la comunicació, parlar-li del costat plègic per afavorir-ne l’estimulació.
- Malgrat existeixin problemes de llenguatge no vol dir que no ens entengui.
Pròtesis i fractures de maluc:
- La cadira col•locada al costat sà.
- La persona ha de col•laborar amb les EESS.
- Ha d’evitar sobretot les rotacions i pivots sobre la cama operada.
POSICIONAMENT EN SEDESTACIÓ:
Objectius d’una bona sedestació:
- Maximitzar la capacitat funcional.
- Promoure postures simètriques, evitant deformitats esquelètiques i neuromusculars.
- Aconseguir estabilitat a nivell proximal (tronc) per tal d’afavorir la mobilitat a nivell distal (EESS).
- Millorar les funcions de deglució i digestives.
- Augmentar la higiene pulmonar, afavorint les secrecions.
Quan de forma autònoma no és possible realitzar una sedestació correcta, existeixen les subjeccions.
Cal utilitzar únicament subjeccions homologades.
- Cal tenir en compte les capacitats / habilitats dels usuaris així com les seves limitacions, especialment a nivell motriu i cognitiu (control de trons, capacitat de bipedestació, rigidesa, cognició…)
- Ser conscient de les pròpies possibilitats i limitacions, en cas de dubte no transferir o demana ajuda.
- Explicar sempre a l’usuari allò que anem a fer, a través d’ordres clares i seqüenciades.
- Mantenir una base de recolzament ample, separant els peus (amplada de les espatlles), flexionar els malucs i els genolls, amb el peu una mica avançat.
- Fer el màxim ús del centre de gravetat, agafant, sostenint i aixecant el pes tan aprop del cos com sigui possible.
- Aixecar a,b les cames i no amb l’esquena.
- Evitar rotacions de columna: moure els peus per girar.
PRINCIPIS BÁSICS A APLICAR EN LA MAJORIA DE TRANSFERÈNCIES:
- Mantenir tot el material en ordre i en bon estat.
- Estabilitzar i frenar totes les superfícies, llits, cadires, CDR...excepte grues.
- Aclarir l’àrea de treball, cal treure o apartar sempre els reposapeus per transferir i si cal el reposa braços.
- Si es possible igualar les superfícies que intervenen en la transferència (EX: la cadira de rodes i l’alçada del llit).
- Sempre que l’espai ens ho permeti posicionarem la CDR en un angle de 60º aprox. respecte la superfície a la que anem a transferir.
- Sostenir el resident amb les mans obertes i evitant clavar les puntes dels dits, no sostenir obre parts toves, si no escàpules i malucs.
- Evitar agafar pels braços i estirar d’aquests per afavorir una transferència.
TIPUS DE TRANSFERÈNCIES:
Segons el grau d’autonomia:
- Supervisades .
- Semidepenents/asistides.
- Depenents.
Segons la modalitat:
- Gir sobre un eix.
- Per lliscament.
- Per aixecament. (grua)
TRANSFERÈNCIES SUPERVISADES:
Serien aquelles que degut a un problema cognitiu o risc de caiguda per inestabilitat necessiten únicament el suport del cuidador o bé per supervisar o bé per indicar que cal fer, ja sigui girar-se, aixecar-se...
TRANSFERÈNCIES ASISTIDES:
En aquest tipus de transferències es necessitaria la participació activa del usuari i del cuidador:
1.Transferència de SED a SED (ex de cadira a CDR o a l’inversa):
1ªTenir en compte els aspectes de seguretat i principis bàsics anomenats anteriorment, important per evitar lesions al usuari i evitar-nos lesions múscul esquelètiques.
2ºPosicionem la CDR pròxima a la cadira, en una angle aprox. De 60º, frenem la CDR, apartem el reposapeus i si cal el reposa braços.
3º Posicionem o demanem a l’usuari que col•loqui els seus peus, lleugerament separats i una mic per darrera dels genolls.
4ºEns assegurem, si es possible, que l’usuari conegui els procediments de la transferència.
5ºEns col•loquem davant del pacient i l’agafem per les escàpules (mans obertes).
6º Estabilitzem els peus i genolls de l’usuari amb les nostres cames.
7ºA partir d’aquesta posició ajudem a la persona a aixecar-se a través de l’extensió dels nostres genolls i malucs, mai de la nostra esquena.
8º El pacient es col•loca en BPD, dona unes passes fins que la part del darrera del seu genoll toqui la cadira.
10º La persona inclina el tronc endavant i s’asseu alhora que nosaltres flexionem els genolls i malucs per ajudar-la a baixar, evitant sempre corbar l’esquena.
2. Transferència de decúbit a sedestació.
1ªTenir en compte els aspectes de seguretat i principis bàsics anomenats anteriorment, important per evitar lesions al usuari i evitar-nos lesions múscul esquelètiques.
2º Demanem a la persona que passi de DS a DL, si no és autònoma per fer-ho l’ajudarem, tenint en compte:
- El cap ha de quedar en posició lateral al costat que anem a fer el gir.
- El braç i la cama contra lateral al gir han d’anar en direcció al gir, si la persona no pot fer-ho de forma autònoma l’ajudarem amb el impuls que donarem a l’espatlla i al maluc de l’usuari. Recordeu no subjectar mai per les parts toves.
3º Un cop en DL, traurem les cames del llit, nosaltres o la persona a transferir, en funció de l’autonomia, amb el braç i colze que toca al llit s’ajudarà a pujar per arribar a la posició de sedestació.
3. Transferència de SED a BPD.
En funció del grau d’autonomia podrem assistir-la de la següent manera:
1. Mà a la seva escapula i petit impuls avall i endavant.
2. Mà al sacre/ pantaló i petit impuls amunt.
3. Col•locat al davant, estabilitzant els seus peus i genolls, les meves mans per sota les axil•les i a l’alçada de les espatlles. Un cop fet això, doblego els meus genolls i maluc i amb l’extensió d’aquests aconsegueixo col•locar a la persona en BPD.
4. Entre dues persones, cadascuna col•locada des de el lateral i agafem a l’usuari dels sacres o pantaló i fem un impuls amunt.
EN TOT CAS, MAI AIXECAREM A LA PERSONA ESTIRANT-LO DELS BRAÇOS, JA QUE AFAVORIREM D’AQUESTA MANERA L’APARICIÓ DEL DESEQUILIBRI POSTERIOR I EN CONSEQÜÈNCIA PERDUA PROGRESSIVA DE LA MARXA.
* Cal tenir en compte que quan s’ha de fer una transferència al WC, l’espai no sempre ens permet angular la cadira 60º, en aquest cas i sempre que puguem, es aconsellable la col•locació de la cadira en paral•lel al WC per sobre de posicionar-lo perpendicular, és a dir ,davant de la tassa del WC.
5. Transferència amb taula de transferències.
Els passos de col•locació de la cadira són els mateixos que els explicats en les transferències anteriors, malgrat en el cas d’aquesta transferència es molt important a més a més, la col•locació de la taula.
1º Cal introduir la taula agafant tot un gluti fins al plec.
Si el pacient té equilibri en sedestació serà suficient l’ajut d’una persona, fins i tot i ha malalts paraplègics que es passen sols. Si ho fem una persona sola, ens col•locarem davant, posicionarem i estabilitzarem genolls de l’usuari, l’agafarem per sota les aixelles a l’alçada de les escàpules i el farem lliscar fins la superfície a transferir.
En cas que el control de tronc no sigui suficient i s’hagi de fer amb dues persones, una altre persona es col•locarà darrere i a la vegada que el de davant faci lliscar a l’usuari, aquest a través del pantalon o del sacre acompanyarà el moviment.
TRANSFERÈNCIES EN GRUA:
Existeixen Principalment 2 tipus de grues:
Les grues de trasllat o 4 punts :
Cintes
Es aconsellables utilitzar-la quan:
- No existeix capacitat per bloquejar els genolls i per tant, no pot col•laborar en la transferència.
- No hi ha control de tronc i/o cefàlic.
En funció de la col•locació de les cintes de l’arnés obtindrem una col•locació de mes o menys verticalitat de la persona.
- S’utilitza per transferències de SED a SED o de SED a BPD i viceversa.
Grues de bipedestació:
- Es aconsellable utilitzar-la quan existeix control de tronc i cefàlic.
- No hi ha contraindicació per el bloqueig de genoll (PTC...).
- S’utilitza per realitzar canvis de bolquers, transferències de SED a SED.
CASOS ESPECIALS:
Accident vascular cerebral (AVC):
Les persones que han patit un AVC acostumen a tenir un hemicòs afectat, en ocasions aquest hemicòs presenta un augment de tò muscular, per això els moviments que realitzem sobre aquest hemicòs han de ser lents, per tal de no augmentar encara més el tò. Alhora de fer la transferència tindrem en compte:
- Evitar moviments agressius.
- Estirar el costat plègic o parètic.
- Col•locar la cadira a la qual anem a transferir-lo al hemicòs sa.
- Facilitar la comunicació, parlar-li del costat plègic per afavorir-ne l’estimulació.
- Malgrat existeixin problemes de llenguatge no vol dir que no ens entengui.
Pròtesis i fractures de maluc:
- La cadira col•locada al costat sà.
- La persona ha de col•laborar amb les EESS.
- Ha d’evitar sobretot les rotacions i pivots sobre la cama operada.
POSICIONAMENT EN SEDESTACIÓ:
Objectius d’una bona sedestació:
- Maximitzar la capacitat funcional.
- Promoure postures simètriques, evitant deformitats esquelètiques i neuromusculars.
- Aconseguir estabilitat a nivell proximal (tronc) per tal d’afavorir la mobilitat a nivell distal (EESS).
- Millorar les funcions de deglució i digestives.
- Augmentar la higiene pulmonar, afavorint les secrecions.
Quan de forma autònoma no és possible realitzar una sedestació correcta, existeixen les subjeccions.
Cal utilitzar únicament subjeccions homologades.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)